La DANA de la Comunitat Valenciana ha evidenciat la necessitat d’abordar els desastres naturals des de les ciències socials. Més enllà de ressaltar el perill de factors naturals com les inundacions, el seu impacte —igual que el dels recents incendis forestals o el COVID— revela un patró d’agreujants socials marcat per competències autonòmiques delegades, respostes governamentals ineficaces i disputa pel relat polític. Tot això es traduïx en desprotecció ciutadana i en una creixent desafecció política. Davant esta situació, el debat acadèmic s’ha  desplaçat hacia les possibilitats de la resiliència comunitària, és a dir, el paper de la societat civil. No obstant això, las respostas comunitàrias no estàn exemptas de limitacions ni riscos, com el d’alimentar  els discursos populistes, o justificar retallades en els servicis públics d’emergència. En definitiva, la incidència dels desastres naturals a Espanya posa de manifest un complex context social i político que urgix analitzar.